Cremar allò que és de tots
4 JUL 2026
Hi ha comportaments que costen d'entendre. Cremar un contenidor, una paperera o qualsevol altre element del mobiliari urbà no és una simple bretolada. És un acte de vandalisme que perjudica tota la societat.
Allò que és públic no és de "ningú"; és de tots. Cada contenidor destruït s'ha de substituir amb diners que surten dels impostos dels ciutadans. És a dir, acaba repercutint en les mateixes persones que respecten les normes.
Però el problema va molt més enllà dels danys econòmics. En plena època de màxim risc d'incendis, amb els boscos secs i les altes temperatures, calar foc a un contenidor pot tenir conseqüències imprevisibles. Les flames es poden propagar a la vegetació, afectar vehicles, habitatges o infraestructures properes i, en el pitjor dels casos, posar en perill la vida de persones i animals, a més de provocar un desastre ambiental de grans dimensions.
És inevitable preguntar-se què pot passar pel cap d'algú per actuar d'aquesta manera. Potser alguns ho fan buscant una emoció passatgera, per avorriment, per una falsa sensació d'impunitat o, simplement, sense aturar-se a pensar en les conseqüències. Sigui quin sigui el motiu, res no justifica convertir un acte irresponsable en un risc per a tota una comunitat.
Una societat només funciona quan existeix un mínim respecte pels altres i per allò que compartim. Aquest respecte no neix per casualitat: s'aprèn des de petits, a casa, a l'escola i amb l'exemple dels adults. Quan els qui protagonitzen actes vandàlics són joves del nostre propi entorn, també és legítim preguntar-nos si, com a famílies i com a societat, estem transmetent prou bé els valors de la responsabilitat, el respecte i les conseqüències dels propis actes. Tenir cura dels espais públics és tenir cura del nostre propi entorn. Destruir-los és atacar la qualitat de vida de tothom.
Un contenidor es pot substituir, però un bosc arrasat pel foc, un habitatge afectat o una vida posada en perill són pèrdues que mai no haurien de produir-se per la irresponsabilitat d'uns quants.