L’enemic silenciós de la sostenibilitat
10 JUL 2024
En aquests mesos que estem parlant i parlarem, de la taxa de residus, ens trobem com es lògic, el rebuig del veïnat i en conseqüència, hem pogut sentir algunes frases com “si pago, no reciclaré”, però hem fet autocrítica del que estàvem fent fins ara?
Al ja clàssic missatge de que no reciclem el 60% de les escombraries que llencem, ara voldríem parlar d’un petit gest, que moltes persones fem i que provoquen un mal al medi ambient i un sobrecost que, hem d’assumir entre tots, parlem de les tovalloletes.
Creades per “facilitar la nostra vida”, s’han convertit en un veritable mal somni. Les venen com biodegradables o d’un sol ús i al final, junt amb compreses i altres productes de paper acaben al vàter i en conseqüència a les clavegueres i a les depuradores on en molts casos, acaben formant taps que generen problemes i costos.
Recordar que les tovalloletes humides i biodegradables, triguen 100 anys a degradar-se i que des del 2019 (per normativa europea UNE 149002:2019) els embolcalls han de portar una etiqueta verda o vermella, segons es pot llençar al vàter o no.
No fem que ens passi com la fotografia, que ens ha enviat un veí, on a les darreres pluges de juny, les clavegueres ens mostraven el que no fem be.
Respectem el medi ambient i els nostres veïns.