Capítol XI - Poliesportiu
Un dels capítols on més es toca la part de l’economia i de la inversió pública.
El poliesportiu porta més de 30 anys en funcionament i sempre el seu manteniment ha estat sots contractat a empreses, que no oblidem, tenen com a negoci el gestionar aquests tipus d’espais.
L’Ajuntament va aprovar gastar-se 11 milions d’euros en un edifici nou, amb una piscina i un gimnàs, executant un seguit d’obres que inclouen el condicionament d’accés, els espais exteriors i l’edifici en sí, tot això sense saber com es finançarà l’obra, com s’amortitzarà i si disposarem de subvencions. El motiu d’aquesta inversió: “les instal·lacions estan en mal estat”.
Vàrem sol·licitar informe de l’arquitecte municipal sobre les condicions en que es troba la piscina municipal, però resulta que no existeix, tant sols hi ha paraules que no venen acompanyades d’informes tècnics.
Com ja hem denunciat en altres ocasions, la manca de planificació, d’inversió i el control del manteniment del patrimoni públic, no es realitza, el que ha fet que algunes inversions acabin com diners llençats a les escombraries i el manteniment sigui el mínim, per maximitzar el benefici de l’empresa que ho gestiona, un exemple el tenim en el control de les factures aportades per la concessionària dels anys 2017 a 2021, factures que vàrem reclamar, revisar i en el que vàrem trobar una veritable muntanya d’incidències i anomalies, simplement es revisen algunes aleatòriament, donant per bo la resta i liquidant-ho.
Factures d’altres poliesportius, factures que no fan referència a les nostres instal·lacions, serveis facturats d’esports que no es fan al poliesportiu, compres de material esportiu que es desconeix si després es factura als usuaris de cursets, facturació de fotocopies que en alguns casos han arribat a 10.000 còpies en un mes, quantitat de compres de material bàsic, realitzat a empreses de províncies molt llunyanes, com si aquí no en tinguéssim, serveis d’impremta i màrqueting realitzats des de Màlaga i així ompliríem pàgines, de desgavells i manques de control.
A tot això cal afegir i això si és prou important, que al menys el 25% del usuaris no són de Sant Quirze i que amb instal·lacions noves aquest percentatge augmentarà, el que agreuja encara més, aquesta inversió que farem en unes instal·lacions, pagades entre tots els veïns i que al final en gaudiran en bona part, no residents al poble.
Tampoc deixarem de parlar del fet que la manca de pistes esportives al poble, ve donada per l’augment de jugadors d’altres poblacions, fet que va donar peu a l’intent de l’Ajuntament de treure les pistes públiques existents al Líving, per instal·lar-hi pistes provisionals, d’accés restringit a clubs i que va ser contestada amb protestes veïnals.
Quan augmentin els rebuts d’IBI, recordin tot el que hem parlat aquí.