Capítol VI - Civisme
Un dels capítols del que més s’ha parlat els darrers anys.
Passat el període del Covid, ens hem vist immersos en un mal comú a altres municipis, en el que hem vist com es cremaven contenidors, sorolls nocturns, pintades, destrosses de mobiliari públic, etc...
En un altre ordre, hem d’afegir els problemes que ens va reportar, l’obertura i posterior funcionament del local el Blau de Sant Quirze, que va provocar la mobilització veïnal i la lenta actuació (al nostre parer) de l’Ajuntament.
Però amb el civisme, també tenim molt a veure els veïns. Ignorem que té un altre context, cotxes mal aparcats, patinets per les voreres, escombraries llençades a qualsevol lloc, excrements de gossos, sorolls de bars i així un llarg etcètera.
Per un cantó, els veïns en tenim una responsabilitat i, per l’altra, l’Ajuntament hauria de ser tot el pesat que calgui, en recordar-nos què és civisme, perquè ens afecta a tots i, sobre tot, en fer complir aquelles normes i reglaments, que en aquest període han aparegut com bolets.
Tan sols cal donar-se una volta per diferents municipis, per adonar-nos de la importància que, per exemple, li donen a les campanyes per recollir els excrements del gossos. A casa nostra, fem la festa dels animals i sembla que amb això, ja ho hem arreglat tot.
Algun veí definia Sant Quirze, com un parc temàtic, on diàriament tenim volant les avionetes de l’aeroport sobre els nostres caps, els cotxes d’autoescoles fent pràctiques al carrer i ara, circuit de carreres nocturnes als polígons i veritables museus de pintures a les façanes dels edificis. Sembla com si ens acostuméssim a tot el que vingui, donant per fet de que no podem fer-hi cap cosa.