Federació Veïns Sant Quirze

Mas Duran."el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom. Està documentada des de 1641 en els fogatges. El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell.

Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.

Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó. La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs. Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat precari de conservació, un primer pas de cara al seu futur: l'enderrocament.

Mas Duran 1989

Can Feliu. Segle XVII. Havia estat un conjunt d'edificacions important, que constava de cases pels masovers, quadres, un gran celler i un ampli moll. Entre els anys 1915 i 1935 va tenir el màxim esplendor, mentre el seu propietari era Antoni Pladellorens de Barcelona.

El sistema de regadiu, que aprofitava l'abundància d'aigua que tenia la finca, va esdevenir el concessionari d'aigua potable del poble.

A prop de la masia hi havia la font de la Mina, l'aigua de la qual actualment, s'utilitza per al llac del parc de Can Feliu.

Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos, sinó que s'enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.

Després va passar a mans de l'Ajuntament, que l'any 1986-1987 la va reformar i actualment s'ha convertit en el centre d'equipaments municipals.

Can Feliu 1980

Can Barra Aquesta masia està situada a l'entrada de l'urbanització de Sant Quirze Parc, avui dia es de propietat municipal i està documentada des de 1667.

Consta de dos tipus d'edificacions, una la masia (segle XVII), que era la casa dels masovers i al seu costat una gran torre o xalet, que van ser construïda pels antics propietaris (la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell) l'any 1888.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l'activitat agrícola.

Bona part del mur que l'envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d'aigua amb tessel·les blaves, modernista A la reixa d'entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l'antic propietari i l'any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.>

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l'aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze i que l'any 1901 va ser legalitzada com font d'aigua potable.

A finals de 1936, amb l'arribada dels refugiats de Madrid, augmentà sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en escola

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d'equipaments municipals.

Can Barra

Can Casablancas. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV i apareix en els fogatges de 1483 amb el nom de "Cases Blanques" fins al 1715. Estava situada al nord de la població. Durant molts anys els propietaris van estar la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell.

Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins el punt que durant molts anys el poble es va nodrir de la seva aigua.

La masia que era molt gran va ser enderrocada l'any 1971 i també es va destruir la bassa que hi havia molt a prop. Al seu lloc es va construir un polígon industrial i a les seves antigues terres, la urbanització de cases unifamiliars: tots dos porten actualment el nom de la masia.

Can Casasblancas

Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Havia estat durant moltes generacions, propietat de la família Ponsich, els quals tenien la casa pairal a Sarrià. La troben anomenada per primera vegada al fogatge de 1637.

A causa de la configuració del terreny, en els anys de pluja es formaven tolls d'aigua que feien bonics paratges en una terra que normalment es força seca. Durant l'incendi forestal de l'any 1994, es va cremar tot el bosc que gaire bé ocupava la totalitat de la finca.

Quan l'últim dels Ponsic va morir sense descendència directa, va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià, els quals van construir la residència geriàtrica.

Actualment el seu estat es molt precari. En els anys 1999-2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, de manera que avui, els terrenys son propietat municipal i amb ús previst d'equipaments esportius.

Can Ponsic

Can Pallàs. Aquest antic mas, amb referències des del segle XII, era anomenat originàriament el Ramonell. La masia i els seus terrenys son un exemple clar del creixement urbanístic que ha patit Sant Quirze.

Can Pallàs es una masia molt bonica, en part remodelada, però que encara manté la part més antiga en un bon estat de conservació.

Durant molts anys va ser propietat del senyor Casamitjana de Barcelona. Actualment tant la masia com la torre, son de propietat privada.

A la part del darrera de la masia hi ha la font de la Riba i a pocs metres d'aquesta la balma d'enterrament neolítics de Can Pallàs.

Entre la casa de pagès i la riera hi havia molts horts, que es regaven amb l'aigua de la bassa i el torrent de Can Samuntà. Els voltants de la masia eren força ombrívols i amb una vegetació espessa.

Can Pallàs 1985

Can Llobateras. Segons els masovers que hi vivien a mitjans dels anys vuitanta, aquesta masia situada al NO de Sant Quirze, tenia més de cent anys, encara que no s'han trobat referències documentals. En aquests anys es conreaven 200 quarteres i era per tant, una de les poques masies que en aquells moments encara tenia un ús agrícola.

Va ser molt ben restaurada pels seus propietaris i actualment és de propietat privada.

Can Llobateras

Can Camps. Masia situada al sud del municipi, que limita amb les finques de Can Vinyals, Can Viver de la Serra i amb el terme municipal de Sant Cugat. Està documentada des de 1487. Es força curiós que, el 1673, apareix el nom compost "Camps de la Serra", en referència a la finca veïna.

Actualment es una bonica masia de propietat particular i en perfecte estat de conservació, on s'ubica un club d'hípica.

Durant els anys quaranta l'aigua de la font de Can Camps es venia molt per la ciutat de Sabadell.

Aigua de Can Camps

Can Viver de la Serra. Anomenada també Can Viver, es una extensa finca situada al sud del municipi, molt a prop de la carretera de Rubí.

Aquesta finca pertanyia a un sabadellenc i els seus masovers l'any 1999 es dedicaven a l'agricultura. A la part del darrere de la masia hi ha la font del Llorer amb la seva bassa, les quals es troben gaire bé cobertes per una frondosa vegetació. El seu estat de conservació es força bo.

Can Viver de la Serra

Can Ferran. Situada a la banda dreta de la carretera en direcció a Rubí, a prop de l'encreuament dels termes municipals de Sant Cugat, Rubí i Sant Quirze.

Està formada per dues edificacions: la casa de pagès original, en un estat de conservació força precari, i a uns centenars de metres, una altre casa, que actualment es un restaurant que porta el mateix nom.

No s'ha trobat cap notícia de l'antiguitat de la masia original.

Can Ferran

Ca n'Arús. Situada a la vora de la carretera de Rubí a Sabadell, a prop de l'entrada del poble per la part sud. Documentada des de l'any 1483 i que a partir de 1876 s'anomena "Casa Vallhonrat o Arús".

Antigament la masia estava envoltada de vinyes, però actualment està dedicada a l'horta, que es rega amb l'aigua de la mina que surt per una font que forma una bonica bassa.

Aquesta finca continua sent de propietat privada, motiu pel que es conserva en un bon estat.

En aquesta masia, així com d'altres al municipi, es pot trobar un cartell que indica que havia estat usada com a caserna durant la guerra carlina.

Ca n'Arús

Can Vinyals. Situada al sud del municipi, al costat esquerra de la carretera C-1413, en direcció a Rubí, molt a prop de Ca n'Arús. Sembla estar documentada des de 1515.

Els propietaris de la finca, la família Vinyals, es dediquen des de fa moltes generacions, a l'agricultura i la ramaderia, en les terres i boscos que formen part de la finca.

Al costat de la masia hi ha la fonts i la bassa de Can Vinyals, la qual serveix per regar els horts de la plana que arriba fins a la masia de Ca n'Arús. A prop de la bassa i seguint el camí que acaba a Can Caver, es poden trobar les restes d'un antic forn d'obra.

Cal destacar que l'incendi de 1994, no va afectar gens les terres de Can Vinyals i per això mateix, avui en dia, es poden trobar grans masses d'arbres i també el torrent de Sallent per on discorre el torrent del mateix nom.

Can Vinyals

Can Llobet. Masia situada al costat del terme municipal de Sabadell.

Durant molts anys va ser propietat de Josep Duran, que exercia de jutge a Sabadell. Actualment aquesta masia es de propietat municipal i el seu estat de conservació es molt precari.

Can Llobet

Can Canals i Can Molins. Aquestes dues masies estaven situades al SE del municipi i a principis dels any setanta, van ser enderrocades per construir-hi un polígon industrial. En els seus terrenys l'any 1997, encara existia la font de Can Molins.

Can Canals