 |
FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS |
|||||
 |
 |
 |
 |
| HISTÒRIA | ||
| FESTES I TRADICIONS | ||
El poble dels mussols. Aquesta llegenda es important doncs confereix identitat a tots els habitants del municipi. Cal destacar que aquesta llegenda porta associada l'Aplec del Mussol i l'afició de col·leccionar tot tipus de figures que representen mussols. La llegenda explica la gran rivalitat que hi havia entre els joves de Sant Quirze i Sabadell. Una nit els nois sabadellencs van anar a la plaça de la Vila de Sant Quirze, amb xiulets que imitaven el soroll dels mussols, al despertar-se els veïns, els joves sabadellencs s'en rigueren mentre deien "Mireu els mussols de Sant Quirze". Una altre versió de la llegenda parla, de que els nois de Sabadell sortien a ballar amb les noies de Sant Quirze, s'hi casaven i anaven a viure a Sabadell, els nois sabadellencs s'enreien dient-los que es quedaven "sols com els mussols". El camí dels monjos. Pel terme municipal passa un camí que va del Monestir de Sant Cugat fins el Monestir de Sant Llorenç del Munt, té una llargada de trenta quilometres i no travessa cap riera. La llegenda explica que en un temps indeterminat, l'abat i els monjos que vivien al Monestir de Sant Llorenç, s'avorrien pel fet d'estar aïllats i sols, per posar-hi solució van demanar al bisbe de Barcelona que els deixés anar a altres llocs. Amb aquest permís els monjos van emprendre el camí cap a la plana fins arribar a Sant Cugat del Vallès on van fundar el monestir. Tota llegenda te una part de veritat i una altre que, clarament no ho pot ser. Així doncs, es sabut per la documentació existent, que el monestir de Sant Cugat es va fundar abans que el de Sant Llorenç. La part que podria ser certa, seria que el camí va ser utilitzat pels monjos per traslladar-se d'un monestir a l'altre. El mal caçador. A l'ermita de Sant Feliu de Vilamilans hi ha esculpida en una pedra, el que sembla una llebre en actitud de saltar. Aquesta llegenda ens explica que un diumenge al matí, mentre es feia missa a l'església, es va veure passar per la porta (que estava oberta), una llebre. Entre els feligresos hi havia un caçador que en veure passar la llebre, va agafar l'escopeta i la va perseguir. Diu la llegenda que d'aquell caçador no se n'ha sabut res més, pel que se suposa que encara deu estar perseguint la llebre. La festa major. La festa major de Sant Quirze ha anat canviant de dates de celebració amb el pas del temps. Durant dos segles es va celebrar el primer dilluns del mes de setembre, perquè era l'època de menys feina al camp. Un dels cartells més antics que es conserva es de l'any 1903. Cal destacar d'aquest cartell, la nota que hi ha al final del programa, en el qual es pot apreciar la rivalitat que existia entre els joves de Sant Quirze i els de Sabadell. "Aquests preus regiran per los joves de Sabadell y Creu-Alta exceptuant los de Barberà". Representatius de les festes majors de Sant Quirze són els gegants, els cap-grossos i també la colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del poble, Sant Quirze i Santa Julita. L'aplec del mussol. Aquesta festa es celebra el primer cap de setmana de maig, des de l'any 1992. El que es més representatiu d'aquest aplec es la fira d'artesans en la qual es posen a la venda tot tipus de mussols, fets de diferents materials. Els pastissers del poble, posen a la venda els pastissos de mussols i mussolets. Tanmateix s'escull algun personatge conegut, que rep el guardó de Mussol de l'Any. La festa del Most. Sant Quirze amb antecedents agrícoles relacionats amb la vinya, ha recuperat una tasca que es feia a cada masia i que actualment es una activitat que s'ha perdut. Era al setembre quan els pagesos es dedicaven a fer la verema. Però no podia passar massa temps entre la collita i el premsat, per aquest motiu mentre els gran collien el raïm, els més petit els trepitjaven. Amb la desaparició de la vinya al municipi, aquesta activitat va anar desapareixent, de manera que per recordar-la se celebra la Festa del Most. |
1903 |
|
1930
2006 |
||
