FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS
DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS
   
HISTÒRIA
     
 
Sant Feliuet de Vilamilans
 

Cal aclarir el seu topònim, ja que es poden trobar duplicitat de noms: "Vilamilans i Vilamilanys". Hi ha una antiga hipòtesi que afirma que l'origen de la majoria de llocs als segles IX i XI conservaven la denominació de vila la qual va seguida del nom del fundador de la mateixa. Així la vila de Milans, hauria estat una explotació agrícola, el fundador del la qual devia ser un home anomenat Milanos. Però sembla que al segle V, un home anomenat Feliu, va ser qui va erigir l'església pel seu servei i de les persones que vivien als voltants.

Les primeres noticies documentals, són de l'any 986 quan l'Abad Odó obtingué del rei Lotari de França un precepte que confirmava els bens del Monestir de Sant Cugat i esmentava els més propers: "eclesiam Sancti Felicis, que est adipsam Villam de Milans.."

L'església de Sant Feliu pertanyia ala jurisdicció del castell de Terrassa.

L'any 1233 apareix el canvi de topònim de "vila de Milans" al de "vila de mil anys".

El 1436 fa ser agregada a Sant Quirze de Galliners. Des d'aquell moment ha estat regida pels rectors de Sant Quirze, amb l'obligació de celebra-hi missa tots els diumenges i festes de guardar, obligació que actualment ja no es compleix.

Arquitectònicament, l'església de Sant Feliu de Vilamilans es un exemple de pre-romànic d'un sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis rectangulars, tant exterior com interiorment, excepte el lateral esquerra que, a l'interior es semicircular.

Sembla que els altars d'aquests absis estan dedicats a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartolomeu.

Orientada de NE a SO, medeix disset metres de llargada per deu d'ampla en el creuer i set en la nau.

L'any 1949 en el decurs d'unes obres de reparació, es va trobar una sitja dins de la qual es va poder recuperar una ara fragmentada que, en ser reconstruïda, va permetre recuperar l'any de la construcció, datada en els segles IV i V (paleocristià).