Editorial

octubre 2022

La solidaritat més insolidària

La solidaritat està mal entesa? Si demanéssim a la gent del carrer si es consideren solidaris, què ens dirien? Col·laboro amb una quota mensual amb l’Associació Contra el Càncer, poso la meva roba vella als contenidors d’una ONG, dono la ferralla i altres objectes als recollidors ambulants que van amb carretó d’hipermercat, col·laboro, econòmicament, cada any en la Marató de TV3, tinc un infant apadrinat a l’Índia, compro el cupó de l’ONCE per ajudar-los, compro loteria de Nadal d’organitzacions benèfiques, aporto menjar cada cop que hi ha una recollida per gent necessitada, porto el que es demana cada cop que hi ha un desastre de la Natura (La Palma) o de la Humanitat (Guerra a Ucraïna)...

Aquestes accions són bones accions, però mostren la cara còmoda de la solidaritat. La que és tradueix en una transacció comercial. És dona, més per tenir la consciència tranquil·la, que no pas per portar l’empatia al nivell més pràctic.

Clar que s’ha de seguir fent tot això i més, però també cal agafar consciència col·lectiva i estendre la nostra col·laboració també als més propers. Als nostres veïns, al nostre carrer i en essència, al nostre poble.

Sant Quirze és la nostra casa, una casa gran on hi cabem tots els que hi vivim i, per tant, les necessitats, els problemes, les queixes veïnals, les hem de fer nostres com si ens passessin a nosaltres.

L’Abraham Maslow, un psicòleg i humanista americà deia que, una persona comença a ser-ho, quan les seves necessitats biològiques, més bàsiques, com són respirar i alimentar-se, estan cobertes. Perquè així, pot preocupar-se de disposar d’un lloc on viure i sentir-se segur, físicament, i començar una socialització que li ha de portar tenir amics, afecte, reconeixement, respecte i èxit social.

I en arribar aquest punt de la piràmide, la part més alta, i mirar avall tot es veu molt petit i ja no interessa més que la pròpia autosatisfacció.

En Maslow explica així, el perquè els que ho tenen tot cobert, generalment tendeixen a ser menys solidaris, doncs la por a perdre l’obtingut els aïlla.

Hi ha veïnats que tenen okupes il·legals però sembla només preocupar als més propers; hi ha veïnats que pateixen botellons, però només molesten als qui no poden dormir; hi ha veïnats que tenen un bar-discoteca al costat, però només es manifesten els que els toca de prop; hi ha voreres que estan malmeses, però la gent baixa aquell tram i passa pel carrer.

I s’ha d’entendre que cadascuna d’aquestes situacions, demà poden afectar a qualsevol persona del poble. Ningú no està exempt, i en aquest punt és on actua l’empatia i la solidaritat. Ajudar al demés és ajudar-se a un mateix.

Hi ha una manca de comunicació veïnal que fa, que si no afecta la nostra bombolla familiar, no ens assabentem. Pero això és tan important estar interrelacionats, per això és tan necessari que cada barri de Sant Quirze, tingui una Associació de Veïns, o en el seu defecte, una persona representativa, que comparteixi les inquietuds amb les altres per tal que la Federació d’Associacions de Veïns, disposi de la suficient informació com per a poder actuar.

La solidaritat és un valor humà que consisteix en ajudar a una o més persones, de forma desinteressada. Sense esperar res a canvi. Posar-se en el lloc de l‘altre. Fem-ho possible.

civisme
gossos